ERET, neix de l’experiència i de la intervenció amb persones que passen per la vida invisibilitzats, de vegades com a fantasmes entre el dolor, amb ferides emocionals obertes a canal. Mancances que trenquen l’ànima, com les ales que són retallades a la infància entre la innocència i la necessitat de protecció. La sensibilitat en aquestes situacions permet una simfonia interna, la qual cal escoltar les notes que cusen els acords emocionals i l’empatia com una realitat sensible i connectora.

Des de la nostra experiència en intervenció clínica d’addiccions, trauma i psicopatologies, constatem que les persones naixem buides, i es va omplint amb les nostres experiències, educació, etapes de cicle vital i les nostres relacions, que ens determinen allò que som i ens condicionen la manera de poder viure la vida. On el nostre nen@ interna no és cuidada, la carència s’intensifica i la nostra felicitat o hedònica es veu frustrada generant:

«la nena interna, aquesta presència entre la innocència i la ingenuïtat que determina la mirada autèntica de les persones. On la vida, és la suma de l’existència més el cúmul de les experiències.»

Efectivament, naixem en brut. Sentir la calor del record d’uns bons pares pot ser bellíssim. Perquè hi ha pares que volen només que els seus fills siguin bons fills i no obstant els fills podrien demanar-los que fossin bons pares.

La intervenció sistèmica i la teràpia familiar considera imprescindible el treball del vincle, com el mitjà que permet l’elaboració d’una seguretat que ajuda a crear una personalitat, com el resultat de la negociació entre les qualitats temperamentals o innates del nen/a (sensibilitat, sociabilitat, canvis d’humor…) i les experiències que el nen en desenvolupament afronta tant al si de la seva família.

L’herència genètica té un profund impacte sobre el nostre desenvolupament, determinant les característiques innates del nostre sistema nerviós i la manera com reaccionarem amb les altres persones.

Per part seva, l’experiència també influeix directament en el desenvolupament infantil, ja que és capaç d’activar massa gens i, en conseqüència, de modular la nostra estructura cerebral. En aquest sentit, l’oposició entre naturalesa i cultura és falsa perquè, per al desenvolupament òptim dels nens, la natura (la genètica) necessita la cultura (l’experiència).

D’aquesta manera els gens i l’experiència col·laboren estretament per modular qui som. Per això és tan interessant la mirada de l’epigenètica, la modificació genètica com a conseqüència del medi on es troba l’individu.

ERET considera imprescindible com a model d’intervenció:

Sintonia
l’harmonia entre l’estat intern dels pares i l’estat intern dels fills sol ser aconseguida quan els uns i els altres comparteixen de manera contínua els senyals no verbals.

Equilibri
la sintonia amb l’estat dels pares permet als fills equilibrar els propis estats corporals, emocionals i mentals.

Coherència
és el sentit d’integració que arriben els infants quan, en relació amb els adults, experimenten connexió interpersonal i integració interna.

Es tracten tres potes de la cadira, que deuen doncs estar equilibrades i no és possible entendre-les sense la mirada complexa relacional. L’harmonització de les tres es produeix a més seqüencialment, ja que difícilment podem entendre una sense les altres.

ERET, es fonamenta en un model d’intervenció fonamentat en: enllaç, treball personal i grupal; tot això, acompanyat duna intervenció familiar com a línia transversal i possibilitadora al canvi.