Addiccions comportamentals i xarxes socials

El cas judicial contra Meta torna a plantejar una qüestió que des de la pràctica clínica fa temps que observem: les addiccions ja no es limiten a les substàncies.

El procés judicial iniciat a Califòrnia, en què una coalició d’estats dels Estats Units va acusar Meta d’haver dissenyat Instagram i Facebook amb funcions que poden afavorir l’ús compulsiu entre menors, ha situat al centre del debat una qüestió especialment rellevant: el disseny de l’entorn digital i la seva relació amb les conductes addictives.

El judici va començar l’agost de 2026 i, el 26 d’agost, el fiscal general de Califòrnia va anunciar un acord proposat amb Meta, encara pendent d’aprovació judicial. L’acord inclou mesures com límits de temps d’ús per als menors, bloqueig nocturn, restriccions de notificacions, eines de supervisió parental i una opció de feed no personalitzat per als menors de 18 anys.

Consulta el comunicat oficial de la Fiscalia General de Califòrnia sobre l’acord amb Meta.

Més enllà del resultat judicial i de les mesures que finalment s’aprovin, hi ha una qüestió que mereix la nostra atenció com a professionals:

Estem preparats per avaluar i intervenir davant de noves formes de conducta addictiva?

L’augment de les addiccions comportamentals

Les addiccions comportamentals han adquirit una rellevància creixent en l’àmbit de la salut mental. El Pla Nacional sobre Drogues estudia específicament conductes com el joc amb diners, l’ús problemàtic d’internet, els videojocs i la pornografia, i incorpora també dades sobre les admissions a tractament per addiccions comportamentals.

A més, l’indicador d’admissions a tractament permet analitzar l’evolució d’aquestes conductes i les persones que accedeixen a tractament per aquest motiu.

Consulta l’Informe sobre Addiccions Comportamentals de l’OEDA.

Això suposa un canvi important en la pràctica clínica.

Ja no n’hi ha prou amb preguntar pel consum de substàncies.

També és necessari explorar diferents aspectes relacionats amb la conducta i el seu impacte en la vida de la persona:

• L’ús de les xarxes socials i d’internet.
• Els patrons de connexió i desconnexió.
• La pèrdua de control sobre la conducta.
• L’impacte sobre el son, els estudis i les relacions.
• La funció que compleix la conducta per a la persona.
• Els factors de vulnerabilitat i de risc.

Pot l’entorn digital afavorir conductes addictives?

Però hi ha un altre element que mereix una atenció especial: el propi funcionament de les plataformes digitals.

Els algoritmes estan dissenyats per personalitzar els continguts i mantenir l’atenció de l’usuari, seleccionant i mostrant informació en funció de les seves interaccions i comportaments. Aquest funcionament pot generar dinàmiques d’exposició contínua i reforçar determinats patrons d’ús.

Precisament, una part de les acusacions formulades contra Meta se centra en el disseny de determinades funcions de Facebook i Instagram i en el seu possible impacte sobre l’ús d’aquestes plataformes per part dels menors.

L’acord proposat a Califòrnia inclou, entre altres mesures, la possibilitat que els menors de 18 anys puguin utilitzar un feed no personalitzat, és a dir, un feed que no utilitzi algoritmes per seleccionar continguts amb l’objectiu de mantenir-los navegant de manera continuada.

Per què algunes persones desenvolupen un ús problemàtic i d’altres no?

Aquesta és una de les qüestions més rellevants des de la perspectiva clínica.

No totes les persones exposades al mateix entorn digital desenvolupen un ús problemàtic. Per això, a més d’analitzar el comportament observable, resulta fonamental comprendre quines característiques de l’entorn interactuen amb els factors de vulnerabilitat de cada persona.

La pèrdua de control no es produeix en el buit.

Hi ha una interacció entre la persona, les seves circumstàncies, les seves necessitats emocionals i l’entorn digital en què es desenvolupa la conducta.

Addiccions comportamentals en adolescents: la importància de la prevenció

Especialment en els adolescents, l’entorn digital no és un element extern: forma part de la seva vida quotidiana.

Les xarxes socials, els videojocs, internet i altres plataformes digitals formen part de les seves relacions, la seva comunicació, el seu oci i la construcció de la seva identitat. Per això, detectar quan un ús quotidià comença a convertir-se en un patró problemàtic requereix valorar molt més que el nombre d’hores de connexió.

Des de la intervenció clínica és especialment important observar aspectes com la pèrdua de control, la interferència en altres àrees de la vida, el malestar quan no es pot accedir a la conducta i la funció que aquesta compleix per a l’adolescent.

Per tant, el temps d’ús és només una part de la informació que hem de valorar. També és necessari comprendre com utilitza la persona aquestes eines, què busca en aquesta conducta i quin impacte té en la seva vida quotidiana.

Del consum de substàncies a les noves conductes addictives

L’evolució de les addiccions comportamentals planteja la necessitat d’ampliar l’avaluació clínica.

Això no significa considerar que l’ús de les xarxes socials, internet o els videojocs sigui necessàriament una addicció. La majoria de les persones utilitzen aquestes eines sense desenvolupar un patró problemàtic.

La qüestió clínica apareix quan existeix una pèrdua significativa de control i la conducta comença a generar conseqüències negatives o interferències rellevants en diferents àrees de la vida.

Per això, avaluar únicament el temps d’ús pot resultar insuficient. És necessari comprendre quina funció compleix la conducta, quins factors poden estar mantenint-la i quines conseqüències està tenint per a la persona.

Com detectar i tractar les noves formes d’addicció?

El debat sobre Meta no hauria de portar-nos únicament a preguntar-nos qui té la responsabilitat.

També hauria de fer-nos reflexionar sobre com estan dissenyats aquests entorns, com determinades persones poden quedar atrapades en ells i com podem detectar, prevenir i tractar aquestes noves formes d’addicció.

La intervenció clínica necessita incorporar aquesta nova realitat i prestar atenció tant als factors individuals com al context digital en què es desenvolupa la conducta.

Això implica millorar la detecció, ampliar l’avaluació de les conductes addictives i desenvolupar estratègies de prevenció i intervenció adaptades a les noves formes de relació amb la tecnologia.

El model addictiu està canviant

Les addiccions comportamentals representen un dels nous reptes per a la prevenció i la intervenció en salut mental.

Les substàncies continuen sent una part fonamental de l’abordatge de les addiccions, però ja no són l’únic àmbit que hem d’explorar.

Perquè el model addictiu està canviant.

I la intervenció clínica també ho ha de fer.